mono-dia-logo

domingo, 9 de marzo de 2008

HERÀCLIT I LA UNITAT DE CONTRARIS

Els contraris s'harmónitzen i de la diversitat en resulta la més bella harmonia; i tot ha estat engendrat per la discòrdia.

Als qui entren en els mateixos rius els corren pel damunt aigües diferents cada vegada

Baixem i no baixem al mateix riu; som i no som

Després d'escoltar el logos i no pas a mi, és savi reconèixer que totes les coses són una

No comprenen com això, que està separat, pot reconciliar-se amb sí mateix: hi ha una harmonia tensa com la d'un arc i una lira

La guerra no és només el pare de totes les coses, sinó també el rei de totes les coses; els uns els mostra com a déus, els altres com a homes; mentre els uns els fa esclaus, els altres els fa lliures

El camí que puja i el que baixa és un i el mateix

Els immortals són mortals i els mortals, immortals; els uns viuen de la mort dels altres, els altres moren de la vida dels uns

El món és un de sol per als homes que estan desperts, però en el somni cadascú té un món propi

Tot canvia en el foc, i el foc, en tot, així com les mercaderies es canvien per or i l'or per mercaderies.

El foc viu de la mort de l'aire i l'aire de la mort del foc; l'aigua viu de la mort de la mort de la terra i la terra de la mort de l'aigua.

Hem de saber que la guerra és universal, i que la justícia és discòrdia i que tot esdevé segons la discòrdia i la necessitat

El senyor, l'oracle del qual és a Delfos, ni diu ni amaga res sinó que es manifesta amb senyals

Jornada electoral


Llegeix aquests dos textos i comenta les diferents concepcions de la democràcia:

"La democràcia és el mecanisme per aconseguir decisions polítiques en les quals uns individus adquireixen el poder per decidir per mitjà d'una lluita competitiva pel vot del poble."
Jospeh Alois Shumpeter. Capitalisme, socialisme i democràcia.
"La democràcia, abans i més profundament que en sistema de govern, és un sistema de valors, que requereix una reeducació política i moral."
José Luís López Aranguren. La democràcia establerta.

Després de llegir el dos textos, els alumnes d’Educació per a la Ciutadania comprenien el significat del primer, però no del segon. Que el poder s’aconsegueix per mitjà de la competició pel vot els quedava molt clar (missatge ben transmès per tots els partits!), però què és un sistema de valors o una reeducació política i moral, ni la més remota idea. Comencem per saber què són els valors , i quins valors predominaven en ells. La segona part de la pregunta no calia ni respondre-la, ja que es respon per si mateixa.

No es tracta de donar resposta a quins valors han de subscriure’s sinó, primer de tot, saber què són, i després cadascú confeccionarà la pròpia taula de valors amb la seva jerarquia corresponent.