De les paraules als fets

El conseller d’educació i el seu equip han tingut la genial idea de repartir els alumnes nouvinguts de forma equitativa entre totes les escoles públiques i concertades, per tal de garantir el que anomenen l’excel·lència educativa. Molt bé, però no han explicat com ho pensen dur a terme, ni amb quins mitjans es compte per fer-ho. Cal dir que, immediatament, han afegit que, malgrat es faci aquest repartiment, es tindran en compte les necessitats de cada escola, barri i entorn. Què vol dir? Que els barris marginals, per no anomenar-los guetos, aquest repartiment es farà d’una altra manera, de quina?

Si les polítiques d’habitatge d’aquests país no llueixen per ser gaire socials, com s’ho faran per desplaçar els alumnes d’un barri a un altre, per no dir d’una població a una altra. Hi ha pobles on existeix més d’un nucli de població, el centre i les perifèries. En escoles de les perifèries hi ha més d’un 80 per cent d’immigrants, i a les altres de la mateixa població els fills dels pocs immigrants que hi assisteixen deixen d’anar-hi perquè han de caminar 4 cops al dia més de dos kilòmetres amb nens i nenes de 3, 4 i 5 anys. Es necessitaria transport escolar dins la mateixa població, però aquest el paga el consell comarcal que no se’n fa càrrec si no és per alumnes d’una població diferent. Tothom està assabentat d’aquesta situació, però els polítics dels ajuntaments fan oïdes sordes. Em pregunto, quan fets com aquest es generalitzin, què passarà? Els polítics que proposen tan magnífiques idees, saben que a més a més de parlar, s’ha de passar als fets? Espero que sí.