Sobre la llibertat

J.S. Mill afirmava que tot i que ningú viu completament isolat, hi ha una sèrie d’àmbits de la nostra vida que ens afecten exclusivament a nosaltres. En aquest àmbit cadascú té el dret a actuar com li plagui i a no ser forçat de cap manera. Mill té clar el criteri a seguir, si algú es comporta com li ben plau, mentre no faci una acció legalment reprovable en contra de la societat –o d’algun dels individus de la societat. Quan algú actua d’una forma que a nosaltres ens desplau però no ens perjudica: “...no ens incumbeix d’infringir-li cap mena de sofrença, llevat de la que pugui derivar-se incidentalment del nostre dret d’usar la mateixa llibertat de regulació dels nostres propis afers que li reconeixem a ell. La llibertat inclou també el dret a ser extravagant...”

Mill ho tenia ben clar en el segle XIX, avui hi ha molta gent que no entén que la llibertat individual, free will en anglès, llibertat positiva o deixar fer, no és el mateix que liberty en anglès o llibertat negativa, o sigui, que no em facin, per a no patir interferències, és a dir, per a què la meva iniciativa no es vegi limitada. La llibertat que interessa a Mill és bàsicament la negativa, és a dir, que ningú –i especialment l’Estat i els poders públics coercitius- no limitin la meva capacitat crítica creativa.