mono-dia-logo

sábado, 29 de marzo de 2008

Redéu


Em fascina la cultura islàmica, potser perquè en som hereus o perquè el meu món oníric i sensual s’apropa a l’orientalisme. Quan un s’ha endinsat en novel·les com la trilogia de Mahfuz, en els viatges d’Ali Bey , en l’obra de Kenizé Mourat,... i ara, la de Najat El Hachmi m’adono de les semblances i diferències entre els que som educats en la cultura musulmana i la cristiana. Crec que la gran semblança es dóna en la funció del mascle en ambdues cultures i de com les dones la certifiquen. Per altra banda, penso que la gran diferència rau en com s’entén el sexe i la sensualitat, que no van per separat. La naturalitat de les relacions sexuals i sensuals com les explica l’autora, independentment de si el que domina en elles és un home o una dona, són sorprenents. Els que som d’arrel cristiana, si és que es pot dir d’aquesta manera, patim encara d’una censura més extrema en aquest aspecte. Treballant amb dones musulmanes he vist com tenen una sensualitat més a flor de pell i una complicitat en aquests temes que no es donen en altres cultures considerades més alliberades sexualment. Potser m’equivoco, però tinc aquesta intuïció. Pot ser la sorra del desert, la seva suavitat, els seus colors o els perfums de les espècies, o la pau que transmet el muetzí cridant a l’oració en una nit càlida, sota un gran cel estelat, o les cases amb terrats per sostre on sentir la frescor de la nit.

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]



<< Inicio