mono-dia-logo

sábado, 29 de marzo de 2008

Dona i immigració

Coses que em passen: acabo de rebre una trucada sorpresa, una noia dominicana que vaig acompanyar en el canvi d’avió venint de Santo Domingo a Madrid i després a Barcelona, i que anava mig perduda en aquella inacabable terminal de l’aeroport de Madrid i, després de vuit anys, encara té l’amabilitat de només telefonar per saber com va tot. Jo ni recordo el seu nom, però reconec la veu i, immediatament ens posem al dia de les últimes novetats viscudes com si fóssim velles amigues.

Quan penjo el telèfon em sento estranya, suposo que és com se sentia ella quan es va decidir a telefonar-me.

Caram, dona, immigrant i tota sola amb tres fills, quin valor!

0 comentarios:

Publicar un comentario

Suscribirse a Enviar comentarios [Atom]



<< Página principal