Un tramvia anomenat desig

Endstation Amerika és un peça teatral del dramaturg alemany Carl Hegemann i del director Frank Castorf basada en l’obra de Tennesse Williams Un tramvia anomenat desig.

En el programa de mà se cita la següent frase que em crida l’atenció: “La vida individual és una crisi capitalista en miniatura i serialitzada, un desastre que porta el teu nom.” Només de pensar-hi ja em fa por.

Obra brutal i hiperrealista del que s’anomena la postmodernitat.

Música de Lou Reed, Just a perfect day, d’un dia que no és gens perfecte. Sons guturals, efectistes, en alemany, llengua que permet a l’obra arribar a traspassar la realitat més real. Aquest salvatgisme eclèctic, del que defugen els alemanys de sol i platja, i del qual en formen part, de la societat d’abans i després de la caiguda del mur, de la ciutat de Praga amb els seus carrers semideserts, sense llum, o amb llum groguenca, la mateixa que recorda la meva infantesa, són la imatge mental d’experiències viscudes aquí i allí.